Història

Mora Tradició Fornera des de 1884 (més de 130 anys al teu servei).

Fa anys i panys, que el besavi Manel fill de Cal Pau Mora, s’han va anar a aprendre de forner, a Cal Blanco de S. Pere de Riudebitlles.

I així és, com el 1884 comença la nostre història. Passant uns anys, es casa i te dues filles. Però la seva dona pateix un tràgic accident, en endormiscar-se, dalt del carro, anant a repartir pa. És jove, es torna a casa i te dos fills el tiet Papet, i l’avi Enric, que de ben nens treballant l’obrador. L’Enric fa de mosso de forner a Sant Sadurní, on també hi juga a futbol. Més endavant s’han anirà a fer de forner a Cal Blanco, on va aprendre el seu pare, i és aquí on coneixerà a la Maria, amb la que no triga en casar-s’hi. Passen 7 anys en el forn de Sant Jaume per les coses de la postguerra fins i tot d’Esparreguera els hi anaven a peu a buscar pa. Aquí hi tenen dos fills l’Enric i el Pere.

Sant Jaume de Ses Oliveres, és un poble petit, i no hi ha feina per tota la família. L’Estevet i la Lola que tenen una carnisseria a Masquefa (actualment Cal Rosell), els animen de que hi vagin, donçs te tren i cotxes de línia.

L’any 1946 l’Enric i la Maria, surten de Sant Jaume cap a Masquefa, amb un carro ple d’olles, dues canalles i un altre de camí. I és planten a Ca l´Isidro al Serralet, a la teulada i a la façana, encara hi ha forats de la guerra. La gent que te terres portava el blat al molí, i la farina a la fleca, per canviar tants quilos de farina, per tants quilos de pa.

És el temps de les llibretes de racionament i l’estraperlo, el tren afluixava la marxa i tirant mocadors de fer farcells plens de pans al vago del correu. A vegades, a l’obrador, rebien inspeccions de guarda civils i alguna vegada els hi requisaven tot el pa.L’Enric fill, explica que era una canalla, quant un dia un guarda civil simpàticament el va enlairar, però a ell no li va pas semblar pas així, doncs en veure li la pistola es va espantar, la mare li va dir amb una mirada, que no passava res.

De ben petits, els fills van amb un carretó a portar pa per les cases, a Can Mercet, a Can Benet, a Can Llopart, Cal Bartomeu.L’avi mima i pinta les coques d’una, en una com si cada una fos una obra única, i la gent li esperava el pa de flama que van treien del forn.La iaia Maria, tot hi tenint tres canalles, va tot el dia escales amunt i escales a ball, de la botiga cap l’obrador.L’Enric fill va aprenent l’ofici, mentre que el Pere va a fer de mosso a la Pastisseria Nissa de Barcelona, i més tard a Cal Saba de Sant Cugat.

Som el temps dels Beatles, i el Pere al so de les seves cançons comença a fer pastisseria, primer amb els pares i aviat a l’obrador del C/del Sol.L’Enric, coneix a la Montserrat, es casen i fa de dependenta a Cal Garroset al C/Major. Fins aquí els diumenges i les festes son de guardar.No triga el Sr. Junyent ens dir-los-hi, “us tindreu que lligar bé les espardenyes”. Som a finals dels 60, proliferant els barris, i tot de carrers nous.La gent es compra terrenys, i es fan segones residencies. L’obrador és comença a quedar petit. De cal Domènech, ens diuen heu de comprar el forn.

Passa el temps i finalment ho acaben fent, aquesta botiga amb el seu obrador, també és centenària.Deixem Cal Garroset, i anem a Cal Domènech, actual seu al C/Sant Pere.Intentant fer el pa aquí, però a la setmana s’han adonen que el forn giratori tant modern, que es pensaven, no te prou capacitat i s’han d’entornar al petit obrador.De mentre la Montse que de nit no deix dormir, entre els calaixos del pa, hi aprèn a caminar.

La Fina és la germana de la Montserrat, i el Pere no triga en enamorar-se’n. Ella aprendre l’ofici i les receptes al seu costat, més tard també hi aprenent del Xesco, a qui tots recordem. Més tard s’incorporen el David i el Diego que avui en dia encara segueixen moltes de les seves receptes.

Els temps han canviat, fins no fa gaire, només feien rodons de quilo, alguna barres de quilo, i alguna peça més, per alguns pocs. Però ara és la barra s’obre camí. L’avi Enric, amb els seus dos fills forners al front, es fan amb un terreny i posant un forn de pisos, que aviat es quedarà curt, i comencem a incorporar nova maquinària.

Neix l’Enric, que no trigarà en jugar entre les saques de farina, i com si fos un joc, aprèn a funyir, a pastar a enfornar i tot el que de l’ofici cal.I més tard, el Josep segueix el mateix camí. Som a principis dels 90, la gent es vol retrobar amb el costum d’anar a buscar el pa calent, això ens porta a reformar la botiga del C/Sant Pere, hi posem un forn i un raconet de sota escala es convertit en càmera de fermentació. Des de llavors l’Enric va portant per la nit, les barres de pa en massa fresca, que anirem fermentant i couen de dia.

L’any 95, L’Enric, la Montserrat i els tres fills; Enric, Josep i Montse, comencem una nova etapa, on busquem retrobar-nos amb les arrels dels pans artesans fets amb llevat salvatge i molt de repòs, i oferir una gran gama de varietats.I per agafar embranzida, comencem a vendre pa a “Cal Tulí” al C/Piereta i al C/S. Bonifaci de Piera. Mes endavant als mercats de Martorell i l´Av de la Línia de Masquefa.

Durant aquest temps hem tingut i tenim el plaer de comptar amb excepcionals companys, que dia a dia, amb la seva professionalitat, han fet i fan possible que aquesta historia continuí.Entre ells en Martí Uribé Olibé que durant 30 anys ha estat al nostre costat, i que sempre recordarem.

Tot l’equip humà de Mora tradició fornera, vol transmetre l’agraïment a tots els seus clients, que son la nostre raó de ser.Evolució dels medis de transport: Carro, carretó, moto, tricicle, “cabreta” amb la publicitat de Antiverí, 2 cabretes, 1 furgoneta Ebro, de la que, encara es conserva la botzina, doncs s´ha anat passant de furgoneta en furgoneta des de fa gairebé 30 anys.